Completem l’enquesta que començàvem ahir amb les recomanacions dels nostres escriptors, editors i llibreters: cadascun ha defensat tres títols d’autor nacional i tres més d’autor forà.

Deixeu-me dir per començar que la literatura no consisteix en una competició, a veure qui arriba primer, ni qui obté més vots ni qui bat rècord de vendes. Però aquesta benintencionada premissa suspèn la seva validesa just per Sant Jordi, quan els llibres es converteixen per un dia en un producte com qualsevol altre. Per un dia, dèiem, perquè l’endemà tornen a la normalitat, és a dir, al reducte íntim de les llibreries, on els habituals es reconeixen per la flaire de paper i tinta que emanen. Doncs bé, el resultat de l’enquesta que hem fet entre els nostres autors, editors i llibreters ha deixat en primera posició Cossos estranys, el debut en la ficció de la fins ara poeta Eva Arasa, amb 10 vots, seguida d’Olor de sofre, la crònica cultural dels anys 70 andosins pulcrament reconstruïda per Roser Porta (8 vots). El tercer lloc és per a Albert Villaró, que debuta en la novel·la juvenil amb Tercer origen (6 vots). A les posicions d’honor hi figuren també Amunt i avall, de Gabi Fernàndez (5), Neu a la porta / Ull de gat, ull de bou, de Teresa Colom (4), Succedanis d’eternitat, de David Gálvez (4), i estem especialment satisfets, perquè demostra que la justícia poètica existeix, que Toni Caus s’hi hagi enfilat amb el poemari Maleta Paraigua Bolic (4).

Ara, naturalment, el que toca és no fer-nos cap cas i comprar el llibre que vulguin. 

Noemí Rodríguez

El que mai et vaig dir

1. Cossos estranys, d’Eva Arasa. L’autora deixa enrere la poetessa, per ensenyar-nos el seu  vessant com a narradora en un recull de contes amb la por i l’angoixa com a fils conductors. Situacions aparentment normals que obren la porta als secrets més foscos de la natura humana.

2. L’antic país antic, de Quim Valera. Només per la passió que traspua Quim Valera per tot allò que faci olor d’antic ja val la pena la lectura d’un llibre que explica de manera amena el període de la romanització a Andorra i l’Alt Urgell. 

 3. Andorra i la qüestió europea, de Pol Bartolomé. Volum d’obligada lectura en un moment en què la qüestió europea està més d’actualitat que mai, i que permet una visió global i elements de diàleg més enllà del soroll d’apocalíptics i desinformats.
…
1. Els secrets de Heap House, d’Edward Carey. Una novel·la gòtica plena d’imaginació i misteri, ambientada en un món estranyament fascinant. Una història que captiva i inquieta, perfecta per als amants de l’aventura i el surrealisme.

2. Antología de las poetas estadounidenses, d’Emily Dickinson a Sylvia Plath. Recopilació essencial de les veus femenines de la poesia nord-americana des del 1830 al 2012. Una antologia bilingüe que mostra la riquesa i diversitat de la poesia femenina als EUA. 

3. Demon Copperhead, de Barbara Kingsolver. Novel·la poderosa i commovedora que narra la vida d’un jove en una comunitat rural de Virgínia, marcada per la pobresa i la crisi dels opioides. Amb la seva característica prosa rica i empàtica, Kingsolver ofereix una visió profundament humana sobre els desafiaments i la resiliència de l’esperit humà.

 Oliver Vergés

Anem i Medusa

1. Olor de sofre, de Roser Porta. Per contingut i aportació, possiblement el llibre més important d’Andorra aquest any. Pren el relleu del de Pau Chica el 2023.

2. Èpica i història: l’Andorra d’Isabelle Sandy, de Carles Sánchez. Estudi aprofundit sobre els orígens de la literatura andorrana. Especialitzat i específic, però de valor.

3. L’habitació d’en Giovanni, de James Baldwin. Per tema, per contingut i per l’època en què es va publicar, i perquè som en ple any Baldwin.
…
1. Exploradores del Nuevo Mundo, d’Antonio Espino. Fonamental per conèixer què van trobar-se els conqueridors d’Amèrica en un món que els era hostil en molts sentits i molt diferent de l’Europa que coneixien.

2. El sueño de Yugoslavia, de Jordi Cumplido. Obra necessària per conèixer la història del país balcànic al segle XX del qual només coneixem el genocidi i l’època de la desintegració. 

3. El viatge del Beagle, de Charles Darwin. Traduït al català i publicat per Cràter, és una obra imprescindible per acostar-se al viatge en el qual es va gestar una de les obres fonamentals de la humanitat L’origen de les espècies.

Pamela Méndez

Llibreria Idees

1. Cómo dejar de ser una niña buena, de Mireia Rodríguez, que per als que  no la coneixereu és una autora andorrana. Un llibre que et permet connectar amb la nena interior que totes portem a dins, i comprendre les teves conductes actuals. Un viatge introspectiu que farà estremir les lectores.

2. Thérèse Desqueyroux, de François Mauriac. Fins on estem disposats a arribar per fugir de la monotonia i de la soledat? Una història d’amor esquitxada d’odi i de tedi. Una dona sotmesa a un destí que no va escollir decideix enverinar lentament el seu marit. Thérèse, personatge ple de contradiccions, es deixa dur per un camí ple de tenebres. Un monstre? O simplement, una dona que aspirava a viure, ni que fos una mica?

3. Vots de sang, de Ludmilla Lacueva. Una nova aventura andosina del comissari Cerni Llop, i una intriga política al voltant del candidat ordinenc a les comunals. Tradicions a punt de desaparèixer, una trama trepidant, ideal per enganxar el públic de casa i de fora.
…
1. La Passadora, de Laia Perearnau. A través d’un personatge femení molt potent coneixerem la història dels contrabandistes i passadors que durant la II Guerra Mundial arriscaven la vida per salvar els fugitius del nazisme. Commourà el lector i li ensenyarà una part de la nostra història. 

2. Mandíbula, Mónica Ojeda. Amb una manera molt particular de narrar, l’autor presenta una història essencialment fosca que explora les relacions humanes. I tot comença amb un segrest. Incòmoda i intensa, Ojeda és una autora que cal llegir.

3. Los escorpiones, de Sara Barquinero. Novel·la d’estructura diferent, molt ambiciosa, de personatges complexos que volen acabar amb el sofriment i amb la por a la mort. Conspiracions policials, sectes i manipulació. Lectura que inquieta i que atrapa.

Quim Valera

L’antic país antic

1. Tercer origen, d’Albert Villaró. Una gran novel·la, quan encara tenim el bon regust de boca que ens havia deixat amb  La companyia nòrdica. Villaró fa ara un viratge molt més encaminat a la joventut, amb un obvi homenatge a Pedrolo i la ruralitat pirinenca.

2. Vots de sang, de Ludmilla Lacueva. L’autora ja ha esdevingut la nostra Jessica Fletcher nacional. Aquest cop, ens planteja una fantàstica trama criminal, ubicada en les peculiaritats de les nostres parròquies altes i, de retruc, del nostre sistema electoral.

3. Amunt i avall, de Gabi Fernàndez. El nostre comunicador de capçalera matinal fa un excel·lent repàs d’una època importantíssima del nostre esport nacional. Més enllà de les vivències viscudes en l’àmbit del bàsquet, és molt interessant el procés vital que va patir l’autor.
…
1. La germandat de l’Àngel Caigut, de Jaume Clotet. Merescudíssim Premi Pla d’enguany, una novel·la que ho aglutina tot, trama, misteri i reminiscències del nostre llegat històric.

2. L’Odissea, d’Homer, adaptada per Txell Blay. Una fantàstica adaptació feta per l’especialista en la matèria que, alhora, batalla cada dia en la docència juvenil. Cal destacar-hi també les magnífiques il·lustracions de  la Genie Espinosa.

3. El front del Pallars i la vida republicana de l’Alt Urgell, de Jordi Nistal. Acabada de sortir del forn, que ha d’esdevenir molt important per al coneixement d’aquest període tan fosc i convuls de la història pirinenca, tan faltada d’estudi.

Lara de Miguel

Benvinguda a la realitat

 1. Un mar de secrets, d’Albert Ginestà. Perquè dels llibres que he llegit de l’autor és el que més m’ha agradat i tocat. El vaig llegir en una tarda, et fa capbussar en les seves pàgines i et fa viure aquest thriller fins a l’últim instant! L’he gaudit molt.

2. Blau de Prússia, d’Albert Villaró. No és estricta novetat però és una novel·la atemporal. Em va agradar molt recórrer la història d’Andorra, sobretot de Meritxell, en les seves pàgines i la trama està molt ben estructurada i narrada. No deixis de llegir-lo!

3. Olor de difunt, de Ludmila Lacueva. Tampoc és novetat, però aplaudeixo la senzillesa de la Ludmila per narrar de forma senzilla una trama que és tot el contrari. Aconseguir enganxar-me en la seva novel·la fosca no és tasca fàcil, doncs jo no acostumo a llegir-ne. El comissari és un personatge exquisit que juntament amb la trama desenvolupada a la nostra Andorra, fa que aquest títol sigui un indispensable de la novel·la negra del país!
…
1. La ridícula idea de no volver a verte, de Rosa Montero. Anàlisi detallada de la diferència generacional entre les dones de la seva família. T’hi sentiràs reflectida, t’ho garanteixo. Amb el seu toc d’humor, senzillesa, atreviment i valor, s’ha convertit en la meva armadura personal quant a literatura feminista.

2. Dejar de amargarse para imperfectas, de Lucía Taboada. Títol perfecte si busques deixar enrere tots els estigmes, rols i estereotips de gènere que el sistema s’encarrega d’imposar-nos a les dones. Un llibre ple d’humor perquè acceptis i deixis enrere aquestes exigències imposades de forma entretinguda!

3. El petit príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry. Tot un clàssic. Per a mi, el clàssic dels clàssics. Un manuscrit imprescindible per al nostre creixement personal i del tot atemporal. Sigui quan sigui que el llegeixis, aquest llibre aconsegueix que cada lectura que facis en treguis un aprenentatge nou! 

Roser Porta

Olor de sofre

1. Tinc molta curiositat per llegir Cossos estranys, els contes d’Eva Arasa, i conèixer el costat fosc de la fins ara poeta.

2. Neu a la porta / Ull de gat, ull de bou, de Teresa Colom, és una opció de novel·la psicològica amb prosa molt ben construïda, es nota que també és poeta.

3. M’atreu la història de L’habitació d’en Giovani, de James Baldwin, ambientada a París i que parla sobre l’homosexualitat als anys 50.

…

1. Lliçons de química, de Bonnie Garmus, reuneix dues condicions genials: temes interessants i vigents i amenitat i ritme. Obre moltes reflexions i diverteix amb un estil directe i amb humor.

2. Fora de focus, de la periodista d’internacional Cèlia Cernadas, permet fer una volta al món i conèixer persones i temes que no hi ha temps d’explicar als telenotícies. 

3. Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, d’Irene Solà, una novel·la excepcional. Al final tens moltes ganes de dutxar-te, però has gaudit moltíssim.  

David Gálvez

Succedanis d’eternitat

1. Amunt i avall, de Gabriel Fernàndez. Perquè està ben escrit, és molt amè, parla d’un punt d’inflexió que en teoria és negatiu però aportant context, ens deixa entreveure una realitat (la de l’esport professional) que per a molts és inaccessible i parla d’institucions i de país, però sobretot de persones i d’amistat.

2. Tercer origen, d’Albert Villaró, el nostre millor escriptor (possiblement, si més no, com aquella cervesa) fent amb aparent facilitat el que la majoria no fa: ús quirúrgic i exigent d’una llengua sempre al servei de la narració (jovenívola), humor pirinenc segell de la casa, homenatge que és alhora una història cent per cent villaroniana i enaltiment de la vida senzilla sense proclames Mr. Wonderful.

3. Cossos estranys, d’Eva Arasa. He d’escombrar cap a casa perquè si l’hem publicada a la nostra editorial és perquè realment creiem que és una escriptora tremendament potent i sòlida, amb una mirada personal i generadora d’històries (sí, recorreré al tòpic) que solen no deixar indiferent. Llegiu-la. Llegiu els relats d’aquest volum. Aneu fent boca perquè aquí tenim una autora que acabarà sent enorme.
…
1. Si las cosas fuesen como son, de Gabriela Escobar Dobrzalovski. Un llibre minúscul que es desplega com un paó davant dels ulls del lector meravellat (jo) com ho van fer un dia Eureka, d’Edgar Alan Poe, An Imaginary Life, de David Malouf, i Prosa del observartorio, de Julio Cortázar. Hi assistim a la descripció-creació d’un univers encapsulat en poques pàgines gràcies a un llenguatge i una mirada personalíssims i extraordinaris. Se’ns va escapar a Medusa, però estem contents que una editorial com H&O publiqui la uruguaiana Escobar a Espanya.

Teresa Colom

Neu a la porta’ / ‘Ull de gat, ull de bou

1. Olor de sofre, de Roser Porta. No només per a nostàlgics de l’època dels setanta, sinó per a qualsevol a qui li interessi l’Andorra que molts no vam conèixer i les persones que van fer possible la que ara coneixem.

2. Maleta Paraigua Bolic, de Toni Caus. Per gaudir de l’exigència literària que Caus ens ofereix sempre en les seves obres. Poesia andorrana que cal conèixer.

3. Cossos estranys, d’Eva Arasa. Un excel·lent debut en narrativa en forma de recull de relats d’una autora que es capbussa fins a les entranyes humanes. 
…
1. Guerra i pau, de Tolstoi, en l’excel·lent traducció de Judit Díaz Barneda. És la primera traducció en català feta a partir del text canònic rus. L’obra consta de dos volums i va ser publicada a finals de l’any passat.

2. Formentera Lady, de Jordi Cussà, reeditat el 2023. De L’illa dels llibres. “L’autor de Cavalls salvatges ofereix als lectors una continuació amb un to més reflexiu sobre el món de les drogues però, amb la mirada lúcida d’aquells que van aconseguir sobreviure”.

3. L’estiu que la mare va tenir els ulls verds, de Tatiana Țîbuleac. Traducció de Corina Oproae. Brutal, crua i de gran força narrativa. Una història descarnada sobre la maternitat, la mort i el perdó, que s’ha convertit en un clàssic de la literatura europea. 

Toni Gibert

Llibreria La Trenca

1. Cossos estranys, d’Arasa, Eva. El debut a la narrativa de la fins ara poeta. Relats curts però intensos, no aptes per llegir al lavabo. Alguns dels relats et travessen el pit per embolcallar-te el cor i amb gest precís van fent força a poc a poc sense mal. La nostra Lars von Tryer ha arrencat fort.

2. Maleta Paraigua Bolic, d’Antoni Caus. Un poemari sublim. La ràbia, la solitud, la frustració de l’últim orc de les valls del nord. No us el perdeu!

3. Tercer origen, d’Albert Villaró. L’Albert es posa a la pell d’una adolescent de ciutat que es trasllada al Pirineu salvatge i s’imagina un dietari impossible on  passa de tot i tot passa molt ràpid. Trepidant novel·la per a tots els públics. 
…
1. Quarta dimensió, de Janins Ritsos i amb traducció de Joan Casas. A través d’una mirada al passat ens mostra la vacuïtat i la lleugeresa de les accions humanes. Una poesia que explica més que canta. Una tornada al Mediterrani on onades de guiris trepitgen les mateixes pedres que els grans guerrers aqueus.

2. Poesia completa, de Konstantinos Kavafis, en la traducció d’Eusebi Ayensa. Una edició a foc lent, una traducció més directe i amb menys floritures que la de Ferraté (excepcional traducció val a dir) Més enllà d’Ítaca hi ha un poeta que connecta amb allò que no es passa mai.

3. Almudena, de Luis Garcia-Montero. Una història d’amor en petits (i grans)  trossets de poesia. Tots els poemes dedicats a Almudena Grandes  des del 1994 fins al 2021. Probablement no són els millors poemes del poeta andalús però el dia dels enamorats bé hem de parlar d’amor, no?

Txema Díaz-Torrent

Shanghai (amb J. Peruga)

1. Succedanis d’eternitat, de David Gálvez. Bona mostra dels tics més característics de l’autor, però presentats en una forma menys exigent per al lector que altres dels seus títols; la mateixa essència, però en una invitació amable. Per mitjà de diversos relats presenta una nova cosmogonia pròpia, atàvica, que hauria de desplegar més endavant.

2. Cossos estranys, d’Eva Arasa. Una altra perla d’Editorial Medusa. El recull de l’Eva és una mostra de com, a partir de personatges d’allò més mundans (una noia qualsevol, una nena el primer dia d’escola) es pot experimentar l’extraordinari i sòrdid del nostre dia a dia.

3. Olor de sofre, de Roser Porta. La Roser és una mestra de la crònica periodística, capaç de fer que ens arribi, amb una fluïdesa i agilitat notables, la imatge d’una època de plena efervescència cultural i social d’una Andorra, la dels anys setanta, que en part prefiguraria la que vivim en l’actualitat.
…
1. Tres enigmas para la organización, d’Eduardo Mendoza. Pendent encara de llegir-lo, no tinc cap mena de dubte que tornarà a estar a l’altura. Després d’anys devorant les seves històries, confirmo que per a mi és, indiscutiblement, el rei de l’humor intel·ligent de guant blanc.

2. La catalana llengua, d’Elisensa Pineda. Sento curiositat per veure què ha fet. És interessant tractar amb humor un tema que sovint s’ataca de manera extremadament seriosa i amb gran hipersensibilitat. Conec l’autora de les col·laboracions a la ràdio i és molt divertida, molt fina i crítica.

3. Els desposseïts, d’Ursula LeGuin. Podria tornar a llegir-la, després d’anys. LeGuin, en els seus llibres va ser capaç de posar cap per avall els fonaments de les nostres societats, en qüestions com el model econòmic, la família, la propietat, l’espiritualitat o la identitat de gènere, dècades abans que fossin temes de candent actualitat. I va fer-ho sense acritud. 

Albert Villaró

Tercer origen

1. Neu a la porta / Ull de gat, ull de bou, de Teresa Colom. Una molt estimulant aportació al repte de completar el projecte Temps obert, de Manuel de Pedrolo, escrita amb coratge, ofici i imaginació.

2. Succedanis d’eternitat, de David Gálvez. Un fabulós exercici d’estil com al que ens té acostumats el David, valent i agosarat: ens deixa veure el seu món pel forat del pany.

3. Cossos estranys, d’Eva Arasa. Un debut rutilant en la narrativa, en espera de la novel·la que publicarà l’any vinent. Textos breus, inquietants, sobre les dificultats de l’encaix, la violència latent, els fantasmes que tenim al calaix.
M’he cenyit a novetats estrictament literàries. Si no, hi hauria inclòs L’antic país antic, de Quim Valera.

4. Bonus track. Pau de Gósol, d’Iñaki Rubio. No és novetat, però per Sant Jordi això no hauria de comptar. L’Iñaki passa amb molt bona nota el repte de superar el Morts, qui us ha mort?, amb la reconstrucció de l’estada a Gósol de Picasso. Intel·ligència, sensibilitat i una arquitectura narrativa perfecta.
…
1. Perspectives, de Laurent Binet. Un brillantíssim thriller epistolar ambientat a la Florència de mitjan segle XVI, amb els Mèdici, Vasari, Michelangelo Buonarotti… Una arquitectura narrativa solidíssima, un audaç prodigi d’inventiva literària.

2. Cor furtiu, de Xavier Pla. L’oceànica biografia de Josep Pla, on hi ha felices troballes i revelacions inesperades a cada pàgina.

3. Baumgartner, de Paul Auster. Encara no llegida, però Auster és Auster i mai no decep. 

Carles Sánchez

Èpica i història: l’Andorra d’Isabelle Sandy

1. Distàncies, d’Arnau Orobitg: tractant-se d’una tria personal no amagaré que l’autor és un amic, però també, i més important, un poeta que amb aquest poemari assoleix una escriptura de la natura i per la natura que, com a lector, desconeixia fins aleshores.

2. Affatus, d’Eve Ariza: aquest és un llibre d’art més que un catàleg. En la línia anterior, vaig tenir el plaer de col·laborar amb l’artista i amb la comissària -Aurora Baena- en funcions, també, de comissari. L’obra recull les principals creacions d’Eve Ariza, les quals es van poder veure a l’exposició homònima. Però no és només un recull, «Affatus» es projecta també cap al futur.

3. Nits andorranes, d’Isabelle Sandy: una novel·la curta de l’autora ariegesa dins del cicle que hi dedica a Andorra. Pot ser considerada una autora andorrana? De ben segur que aquesta novel·la ho és. Conté també una lírica de la natura excel·lent i el seu final pot desconcertar i indignar bona part dels lectors.

…

1. Dune, de Frank Herbert: de la boscúria, el camp i la fauna muntanyencs a la vida del desert i la ciència ficció. Un futur molt llunyà. Ecologia, política, religió, èpica i emoció en una novel·la coral sobre mons possibles i viatges iniciàtics.

2. El héroe de las mil caras, de Joseph Campbell: assaig sobre «el viatge de l’heroi», una història iniciàtica que apareix a totes les cultures fins al punt de constituir el principal mite compartit de la humanitat i, per tant, la matèria i la forma amb què narrem i expliquem el món.

3. Telón, d’Agatha Christie: una dèria personal pel detectiu Hercule Poirot, l’únic personatge fictici qui en morir va tenir una esquela al New York Times. És precisament aquesta la novel·la del final de Poirot. No es podria llegir la llarga trajectòria del detectiu com un camí iniciàtic envers aquest final? Hi coincideixen el destí, la història i el mal amb els elements característics de les novel·les de Christie.