Localitzem, amb l’historiador Quim Valera, la foto urbana de David Seymour i n’apareixen dos negatius més a la Llibreria del Congrés.
Torna David Seymour, àlies Chim. Ja els ho vam advertir dies enrere, quan vam donar notícia de l’extraordinària aparició de dues fotografies andorranes d’aquest monstre del fotoperiodisme del segle XX, company com bé saben de Robert Capa i de Gerda Taro a la Guerra Civil espanyola, i un dels fundadors, amb el mateix Capa i un altre il·lustre com Cartier Bresson de l’agència Magnum. Estem parlant d’un dels grans, i que com Capa i Taro va tenir fins i tot el privilegi d’una mort èpica, cobrint, tirotejat per militars egipcis metre cobria un intercanvi de presoners al tram final de la crisi de Suez, el novembre del 1956.
Recordaran que es tractava de dues imatges conservades a l’international Center of Photograhy (ICP) de Nova York. Totes dues datades l’hivern del 1939: una, a la duana francesa del Pas de la Casa, i l’altra, una vista urbana que vam localitzar inicialment i amb l’ajut del conservador dels fons fotogràfic de l’Arxiu Nacional, Isidre Escorihuela, a l’avinguda Meritxell, aproximadament on avui s’aixeca la mola de Pyrénées. Doncs resulta que no. L’historiador Quim Valera se la va mirar amb lupa, pel davant i pel darrere –al revers hi ha una telegràfica nota manuscrita “Chim, Spanish French – Andorra 1939”– i va arribar a la molt versemblant conclusió que la vista correspon efectivament a un carrer de la capital, sí, però una mica més enllà d’on proposava Escorihuela: a la cruïlla entre Príncep Benlloch i Ciutat de Valls. Chim devia disparar aproximadament des de davant de Clara Rabassa, i al centre de la imatge, rere la corrua de vaques, es distingeix perfectament l’estructura de cal Marquilló del Puial, que encara existeix, tunejada. A la dreta de cal Marquilló hi distingeix Valera el roc de l’Aldià, avui tallat pel carrer Ciutat de Valls i del qual se’n conserva encara algun fragment: “No en tinc cap dubte, és aquí”, sosté.
I dues més
Doncs ja ho tenim: Chim va arribar efectivament fins a la capital, com a mínim, i seria una sorpresa majúscula que no hagués fet més que aquestes dues fotografies reparegudes a l’ICP. Era senzillament impossible, com sembla indicar el número (13) que hi ha manuscrit al revers de la del Pas. I l’altra gran notícia és que existeixen com a mínim dos negatius andorrans més atribuïts a Seymour. Tots dos s’han conservat a la Biblioteca del Congrés de Washington, institució digna de Borges que –diuen– ha fet realitat el somni pelet llunàtic d’Hernando de Colón de reunir un exemplar de cada llibre, revista, pamflet o fotografia que es publica i on han aparegut dues gelatines que porten el segell del nostre home. Totes dues, datades el 1939 i amb la reglamentària anotació manuscrita: “Two gardes mobiles and one policeman of Andorra in a village, near French-Spanish Border”, i “View of village from above, France-Spain border, Andorra”. Només es poden consultar el alta resolucíó in situ, i a través de la còpia disponible al portal de la Biblioteca del Congrés es fa molt difícil situar-ne la ubicació exacta. I la cosa es complica perquè les anotacions del revers inclouen referències geogràfiques com a mínim confuses on conviuen d’una banda una “tiny Republic on French Spanishg Border” –és a dir, nosaltres– amb el “Basque Country”, i tot plegat en el context de la Guerra Civil espanyola.
Però de moment ja en tenim quatre. I no cal ser gaire perspicaç per intuir que això no s’acabarà aquí.